La parella és una de les persones amb qui compartim més espais de comunicació al llarg del dia, això vol dir que hi ha diàlegs que ens uneixen i fan la relació més amorosa i forta i, d’altres, que ens separen i ens debiliten com a parella. Podries fer-ne un llistat?

Per tal de prendre consciència de com és la nostra comunicació de parella, em basaré en alguns dels punts de la Comunicació Prosocial i de Qualitat de què parlen la Pilar Escotorín i el Robert Roche (investigadors del Laboratori d’Investigació Prosocial Aplicada de la UAB).

Segons afirmen aquests autors, la comunicació prosocial implica certs comportaments que afavoreixen a les altres persones sense buscar-ne una recompensa material; d’aquesta manera, s’augmenta la probabilitat que entre uns i altres es generi un diàleg recíproc i positiu, de qualitat i solidaritat.

I, quins són alguns d’aquests comportaments? Te’n mostro uns quants a continuació en forma de tips perquè en puguis prendre consciència i decidir si els vols mantenir (en el cas que generin comunicació de qualitat) o modificar (si només et produeixen malentesos, conflictes, etc…).

1. Estàs disponible perquè hi hagi comunicació?

Dit en altres paraules, t’obres a rebre allò que et vol dir l’altre? Ja sigui amb una actitud positiva d’escolta, deixant momentàniament alguna activitat… i si en aquest moment que la teva parella es vol comunicar amb tu i tu no et sents receptiva, ets capaç de comunicar-li de manera assertiva?

2. Tens en compte la disponibilitat de l’altre quan has de comunicar alguna cosa?

Al revés que abans, busques un moment oportú per parlar amb la teva parella? Fixa’t en si l’altra persona té temps suficient per dialogar, o si emocionalment té o no té una actitud receptiva per encarar segons quin tema, etc.

3. Atens al 100% el que t’explica la teva parella? L’escoltes activament?

Una de les maneres de poder-ho fer és practicant el «buidatge» momentani de judicis, opinions i fins i tot algun conflicte; mirant aquesta persona als ulls i assentint amb el cap; mantenint el silenci fins que acabi de parlar, sense interrupcions, per acollir cada una de les seves paraules.

4. Vius el moment present mentre et comuniques?

Observa si pots eliminar la càrrega de situacions passades amb la parella, petits conflictes «d’ahir», retrets… fins i tot de d’altres càrregues que duguis de la feina o de fora de la relació, per centrar-te en l’aquí i ara amb aquesta persona amb qui t’estàs comunicant (ex. una decisió conjunta; resoldre algun malentès d’avui, etc).

5. Et perceps com una persona empàtica?

És a dir, et poses al seu lloc/entens allò que li passa a la teva parella i a més a més, l’aculls, la valores, l’escoltes…?

6. Confirmes i valores positivament a la teva parella?

Perquè hi hagi comunicació de qualitat en la relació és important mostrar interès, respecte i atenció a les paraules de l’altra part, ja sigui amb gestos corporals i expressions facials o bé amb paraules d’afirmació, preguntes d’aclariment, etc… d’aquesta manera, l’altra persona se sent valorada i animada a seguir parlant.

7. Emets paraules de «qualitat»?

Fixa’t en si la informació que dónes és suficient o excessiva, si és pertinent i rellevant aquí i ara… I no només això, et preocupes per si l’altre t’ha entès allò que has dit? Ets conscient de si parles ràpid o lent, del teu to de veu, de si tens en compte l’altre quan parles, de si ets assertiva…?

8. Elaboreu conjuntament les decisions i resoleu els conflictes des d’una perspectiva positiva?

Perquè funcioni, en l’elaboració de decisions ambdós membres de la parella hi han de participar activament, ja que és un procés de disseny i construcció d’una nova realitat que els afecta a tots dos.

De la mateixa manera, la resolució de conflictes suposa gestionar-los sense fer servir la violència, tenint en compte la visió i el sentir de cada part implicada per tal de refer l’harmonia de la relació.

9. T’obres i reveles assertivament totes les emocions?

D’aquesta manera, la teva parella sabrà què penses, què sents i què vols d’una forma saludable, de manera que no se senti culpable d’allò que et passi a tu, distingint entre què és responsabilitat teva i què seva.