Estem en una societat que avalua constantment la imatge que donem a l’exterior. Ara bé, no totes les imatges estan ben valorades. En l’àmbit de la imatge física, està acceptat ser una persona forta i, discriminat, tenir cert sobrepès. Quant a la imatge de la personalitat, es valora aquella gent extravertida però no pas la que és introvertida.

I així amb tot d’exemples que se’ns podrien ocórrer de diversos àmbits de la vida. Aquesta necessitat d’haver «d’agradar a la societat» ens fa perdre la connexió amb nosaltres i la pròpia acceptació per conduir-nos a buscar-la a fora.

Què busquem amb l’entrega cap als altres?

Un cop hem perdut la nostra brúixola interior i, per tant, la capacitat de veure’ns com a éssers vàlids, ens entreguem a nivells desorbitats a les persones que ens envolten, a la feina, a la societat en sí per tal d’obtenir allò que ja no ens podem donar perquè no sabem on trobar-ho dins nostre: l’AMOR cap a nosaltres.

Ens entreguem treballant moltes hores perquè ens valorin la feina i ens apugin de rang; ens entreguem a mil i un tractaments estètics perquè ens diguin que bonic que és el nostre aspecte; ens entreguem cridant l’atenció de maneres insòlites perquè ens mirin i ens escoltin… dit en altres paraules: ens tornem dependents de l’exterior per alimentar el nostre interior.

Les xarxes socials i l’entrega a l’exterior

I el fenomen més actualitzat d’aquesta entrega per tenir l’aprovació externa són les xarxes socials, a les quals podem rebre «LIKES» o «DISLIKES» tan fàcilment que, si ja hem perdut del tot aquesta autoconnexió, ens arrossegarem fent el que sigui per aconseguir agradar, encara que ens haguem de falsificar una mica, cosa que ens pot provocar una muntanya russa en l’estat d’ànim.

I així, què és el «like» intern i com ho podem fer per reestablir-lo?

El que estic anomenant col·loquialment «like intern» és una part del que la Teràpia Gestalt anomena AUTOSUPORT. L’autosuport és la capacitat de reconèixer les pròpies necessitats (siguin fisiològiques, emocionals, afectives, etc.), responsabilitzar-se’n i satisfer-les. Fritz Perls, el creador d’aquesta teràpia, deia que madurem plenament quan aconseguim passar del suport ambiental («like» extern) a l’autosuport.

Per poder reestablir aquest «like» intern és necessari fer un procés de mirada cap al nostre interior: cap a les nostres ferides, creences, observant-nos com ens relacionem… i arriscant-nos a acceptar-les com a parts que ens conformen per poder propiciar un canvi en el nostre benestar emocional.

Una reflexió que et proposo per prendre consciència sobre quin tipus de «likes» busques a l’exterior és: QUÈ DEMANES AL TEU ENTORN? AMB QUINA FINALITAT HO DEMANES?