A vegades se’ns planteja el fet de posar límits com un repte difícil d’assolir. Poder prendre consciència de la necessitat que tenim i llavors transmetre-la de manera assertiva no és fàcil si t’han educat en un món en què el més important és el benestar dels altres i el fet de quedar bé davant d’ells.

Ara bé, tot té solució. Per això et recomano que segueixis els següents passos abans de posar qualsevol límit a una altra persona:

1. Reconèixer allò que et molesta

Aquest és el primer pas i un dels més importants de la seqüència. Escolta què et diuen el teu cos i les teves emocions. Si aquesta situació et molesta, et genera ràbia o algun altre tipus de malestar: VALIDA-HO.

Tot el que te provoqui alguna emoció o sensació en el cos és important i et vol comunicar alguna cosa. Quan reconeguis allò que t’és desagradable, podràs saber quin és el límit que necessites. Per exemple, si pateixes de migranya dia sí dia també perquè treballes moltes hores i sota molta pressió, el que t’està dient el teu cos és que necessites parar el ritme i les hores de feina.

2. Prendre consciència de quins pensaments et vénen quan vols dir NO

Un cop ja saps quina és la molèstia i allò que necessites, és tan fàcil com comunicar-ho a l’altra persona, no? Doncs no… possiblement, t’envaeixen un seguit de pensaments en relació a voler dir «prou» que t’impedeixen posar el límit.

Fixa’t en quin tipus de pensaments (sovint boicotejadors de la teva necessitat) apareixen a la teva ment i posa-t’hi amb actitud crítica: tot això que penses ha succeït alguna vegada? Quines probabilitats hi ha que succeeixi? Què és més important, la teva necessitat o el que et diu el teu pensament?

En el cas anterior, els pensaments que podrien venir serien: «Em faran fora de la feina»; «Si callo, no entro en conflicte»; «Necessito aquesta feina per tenir prestigi», etc.

3. Tenir en compte la responsabilitat de cadascú i posar el límit saludable

Per relativitzar una mica els pensaments anteriors i per tal que la comunicació del límit sigui el més saludable possible, és important que tinguis en compte la responsabilitat de les teves accions, les de l’altre i els drets de l’un i de l’altre.

Dit en altres paraules, si seguim amb el primer exemple i tu li vols posar el límit a la persona en cap de la teva empresa però la culpes del que li correspon a ella (les seves accions, els seus pensaments, les seves emocions…) + allò que et correspon a tu, no entendrà res i el més fàcil és que s’ho prengui malament (ex. tinc migranya cada dia perquè em fas treballar moltes hores i em poses sota molta pressió, m’hauries de donar menys feina o posar-hi algú més que m’ajudi!!).

Ara bé, si tu et responsabilitzes d’allò que és teu i saps quins drets tens sense trepitjar a l’altra persona, podràs posar un límit saludable. Ex. Tu em demanes que faci aquesta feina en un temps que per a mi és curt. Jo treballo molt i agafo migranya. Per poder fer la feina ben feta, la repartiré en un període més llarg de temps. La tindràs acabada més endavant.